Museu d’Isona i de la Conca Dellà

El Museu s´inclou dintre del Geoparc Conca de Tremp – Montsec

Situat al poble d’Isona, al sud de la comarca lleidatana del Pallars Jussà, és l’escenari d’un apassionant viatge en el temps. Aquest centre museístic ofereix la possibilitat de descobrir una zona que temps enrere va ser ocupada per la cultura romana, i molt abans, habitada per alguns dels darrers dinosaures que van habitar la terra.

El Parc Cretaci és un projecte de desenvolupament local a partir del patrimoni integral de la Conca Dellà. Així doncs, el Parc Cretaci permet a tothom que arriba fins aquesta àrea de la comarca lleidatana del Pallars Jussà, poder descobrir aquest territori en els seus diferents àmbits temàtics: jaciments paleontològics, restes arqueològiques, edificis historicoartístics i el mateix entorn natural que el composa.

El Museu està dividit en diferents àmbits, que aprofiten els pisos que l’integren:
Al soterrani hi ha el celler, on s’explica la importància de la vinya des d’època romana fins a mitjans del segle XX.

A la planta baixa, que és la de l’entrada, es mostra les característiques fonamentals del marc geogràfic i la riquesa cultural i natural de la Conca Dellà, a través dels diferents pobles que la integren.

Seguint l’escala del temps, nexe d’unió de les col·leccions del Museu, ens traslladem 2.000 anys enrere fins al primer pis, moment en el qual Isona era una important ciutat romana de l’interior de Catalunya. Es pot veure l’evolució cronològica de la ciutat romana d’Aeso, conèixer com era i qui hi vivia.

Continuant el viatge, en arribar al segon pis endarrerim el nostre rellotge 65 milions d’anys, fins al període Cretaci. La Conca era molt diferent a l’actualitat i els dinosaures eren alguns dels animals que hi vivien. Les restes paleontològiques que es veuen permeten explicar com era la vida i l’entorn dels dinosaures i com han arribat fins als nostres dies.

BREU DESCRIPCIÓ

Situat al poble d’Isona, al sud de la comarca lleidatana del Pallars Jussà, és l’escenari d’un apassionant viatge en el temps. Aquest centre museístic ofereix la possibilitat de descobrir una zona que temps enrere va ser ocupada per la cultura romana, i molt abans, habitada per alguns dels darrers dinosaures que van habitar la terra.

El Parc Cretaci és un projecte de desenvolupament local a partir del patrimoni integral de la Conca Dellà. Així doncs, el Parc Cretaci permet a tothom que arriba fins aquesta àrea de la comarca lleidatana del Pallars Jussà, poder descobrir aquest territori en els seus diferents àmbits temàtics: jaciments paleontològics, restes arqueològiques, edificis historicoartístics i el mateix entorn natural que el composa.

La Conca Dellà conserva un dels conjunts de jaciments paleontològics amb restes de dinosaures més important de Catalunya. Una franja de sediments del Cretaci superior travessa Catalunya d’est a oest a l’alçada del que anomenem el Pre-Pirineu, i és on trobem els principals jaciments paleontològics d’un període que va dels 72 als 66 milions d’anys. S’han trobat restes de dinosaures a les comarques del Berguedà (Província de Barcelona), Alt Urgell, Pallars Jussà i la Noguera (Lleida) i també a la Ribagorça (Província d’Osca).

Els fòssils que s’hi troben consisteixen en restes esquelètiques, ous i ossos dels darrers dinosaures que van habitar Europa, així com de tota una munió d’organismes que van conviure amb ells. Així, podem considerar que el conjunt de restes fòssils provinents de la Conca Dellà i de la resta de jaciments del Pre-Pirineu català ens ajuden a comprendre com era la vida a finals de Cretaci.

El paisatge del Pallars Jussà, i per extensió el de Catalunya i el d’Europa durant el Cretaci superior era molt diferent al que coneixem avui en dia. Els Pirineus tot just començaven a formar-se (i tardarien més de 20 milions d’anys en fer-ho!!) i el mar arribava a banyar les comarques del Berguedà, Alt Urgell, Pallars Jussà i la Noguera. Una baixada de nivell del mar provocava una retirada cap l’oest de la línia de costa i una progressiva continentalització d’aquestes terres, passant de platja a zona deltaica o d’aiguamolls per acabar sent una zona de gran influència fluvial. Pel que fa a Europa, un cop d’ull a vista d’ocell ens mostraria el nostre continent com un conjunt d’illes amb major o menor contacte entre elles. Aquests punts de contacte era els que permetien el pas de noves espècies de dinosaures i altres vertebrats que possiblement migraven des del continent asiàtic.

Geologia.

Les restes de dinosaures que trobem a la Conca Dellà es conserven a roques d’orígens diferents i que conformen dues formacions geològiques: La formació Gresos d’Areny i la Formació Tremp. Aquestes dues formacions es van dipositar quan tot just es començava a aixecar la serralada dels Pirineus. Afloren de manera extensa al voltant de la Conca, al Nord, a l’est i al sud de la Conca.

La Formació gres d’Areny. Està formada per gresos en general molt durs que afloren extensament a moltes zones de la Conca. Els podem veure a zones com La Posa i es van originar en zones properes al mar.

La Formació Tremp. Els ecosistemes continentals del Cretaci superior (Maastrichtià) dels Pirineus es formaren en zones de transició entre el mar i el continent (Unitat grisa) i en ambients fluvials (Unitat vermella inferior). El canvi entre el Cretaci i el Paleogen ve marcat per la presència d’unes capes de calcàries (Calcàries de Vallcebre i equivalents laterals) que indican una gran extensió de zones lacunars per donar lloc a nous ambients fluvials, però ja d’edat Paleocena (Unitat vermella inferior). Aquestes quatre unitats són les subdivisions més acceptades de la Formació Tremp, també anomenada per alguns autors clàssics com fàcies Garumnianes.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies