Parque cultural del río Martín (Teruel)

El Parc Cultural del riu Martín s’enclava al sud de la província de Saragossa i al nord-est de la província de Terol a la qual pertany, en la Comunitat Autònoma d’Aragó, enquadrat en la Branca Aragonesa de la Serralada Ibèrica, i entorn del tram mitjà del riu Martín. El Parc aglutina els municipis de Montalbán i la seva pedania Peñarroyas, Torre de les Arques, Obón, Alcaine, Alacón, Oliete, Ariño i Albalate de l’Arquebisbe.

La incisió d’aquest riu i els seus afluents en adreça sud-oest-nord-est, en els materials rocosos que els canalitzen, ha configurat un paisatge format per abruptes canons travessant les serres ibèriques les estructures plegades de les quals d’adreça nord-oest-sud-est proporcionaran en el tram mitjà del riu Martín un tall geològic natural en el qual es pot observar l’estructura tectònica de la cadena ibèrica, així com les seves capritxoses i cicateras formacions geològiques.

Al sud del Parc i limitant-ho se situa el massís calizo del Queixal (Montalbán), amb una altura d’1.295 metres, als peus dels quals s’uneixen diversos cursos de la capçalera del riu Martín que tenen el seu origen en les estribaciones de la serra de Sant Just. Després, en Peñarroyas, el Martín trenca la franja rocosa d’areniscas vermelles del Buntsandstein , del Triàsic inferior, configurant relleus de rodeno, que a manera de cicatriu curta transversalment el Parc des de la Falç de la Vella fins a Torre de les Arques.

Al centre del Parc, el riu Martín travessa en el seu discórrer el massís cálcareo dels Queixals -entre els termes municipals de Obón i Torre de les Arques-, les muntanyes de Benicozar i Guardías -en Alcaine-, i les serres dels Moros i de Sancho Abarca -entre aquesta última localitat i Oliete-, que són solcades per dues dels seus afluents principals el riu Radón i el riu Sec. En la depressió que s’origina en aquestes serres (Foz del riu Martín) i entre les localitats de Alcaine i Oliete es va construir l’embassament de Cova Foradada que, al mateix temps que regula les aigües del Martín amb destinació al reg de la fèrtil vega que origina, proporciona a les seves aigües un descans en el seu atrafegat serpentear.

Al nord és la serra d’Arcs la que va dificultar el seu discórrer camí de la seva desembocadura en l’Ebre. Pels seus estribaciones, el barranc del Queixal i del Morter -que tenen el seu origen en Alacón-, i el riu Escuriza -a l’altura de Ariño-, uneixen les seves aigües al Martín per obrir una profunda bretxa en la serra que es coneix com els Estrets, poc abans d’arribar a Albalate de l’Arquebisbe, límit pel nord-est del Parc Cultural del riu Martín.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies