Termes Romanes de Caldes de Montbuí

 

Espai Can Rius

A finals del segle XIX, els propietaris del balneari can Rius en van reformar les instal·lacions per oferir tractaments terapèutics adequats.  Es van construir amplis menjadors, salons de reunions, oratoris, ascensors, jardins i galeries a l’aire lliure, així com cavallerisses i cotxeres.  El 1879 van comprar una vinya de l’altre cantó de la riera i van fer-hi un jardí, comunicat amb el pont que s’ha conservat fins avui dia.

L’espai Can Rius és un conjunt de sales reformades de l’antic menjador, projectat l’any 1893 per Enric Sagnier i Villavecchia, i de les cuines del balneari Rius. Per recuperar el prestigi del balneari i dignificar l’espai, la reforma s’ha fet respectant l’esperit noucentista, tot retornant als salons del balneari la bellesa que oferien en la seva època d’esplendor.  Desprès de mig segle tancat, l’antic menjador ha obert de nou les portes com a equipament municipal.

 

Font de Lleó

És el brollador d’aigua termal més característic de la població amb l’aigua que surt a 74º C de temperatura.

La Font del Lleó es va construir el 1581 i va ser renovada el 1822. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret del fons s’han conservat al llarg del temps.

La font, tal i com la podem admirar avui, data del 1927, any en què fou restaurada i afavorida per Manuel Raspall, que va projectar l’actual monument d’aire noucentista, amb el característic lleó que ha esdevingut el símbol de la vila.

Durant gairebé cinc-cents anys, ha estat el centre de la vida artesanal, industrial i quotidiana, ja que pastissers, ramaders, pagesos, pellaires, boters, cistellers, cuiners així com molts d’altres oficis, han usat aquesta aigua en la seva activitat diària.

Es troba situada a la plaça de la Font del Lleó.

 

Thermalia

L’edifici que podem veure va ser, des de l’època medieval i fins als anys 40 del segle XX, l’Hospital de Santa Susanna.  En els inicis, feia funcions de balneari, tenia serveis de banys gratuïts per als més pobres i serveis de pagament.  Dels anys 40 al 1974 va ser clínica de la Creu Roja.

Actualment l’edifici, que es va rehabilitar completament durant la dècada de 1980, acull Thermalia Museu de Caldes de Montbui.  De l’antic Hospital se’n conserven les façanes, les arcades de l’entrada i tres banyeres del segle XVIII i l’encavallada del pis superior.

El Museu es configura com un centre temàtic a l’entorn de la cultura de l’aigua termal. Thermalia presenta el patrimoni, la història, els personatges i les tradicions de Caldes, a partir de l’aigua que brolla de la terra a 76º C i que ha marcat els seus orígens i la seva personalitat.

L’altre eix central de Thermalia és l’art, ja que les dues plantes superiors del Museu, mostren exhaustivament l’obra de Manolo Hugué, que passà les dues últimes dècades de la seva vida a Caldes de Montbui per guarir diverses afeccions òssies. Alhora també s’hi poden veure gairebé un centenar d’obres de Picasso que permeten traçar un perfil de l’estreta relació entre aquest i la família de Manolo.

 

Termes Romanes

La vila de Caldes va ser en època romana una estació termal fundada sobre les deus d’aigua calenta que hi brollen.  La funció primordial d’aquest conjunt era curar els nombrosos malalts que arribaven a l’indret des de diferents punt de la Hispània romana.  La sala que es veu és només una part del gran conjunt termal que hi havia en temps dels romans que s’estenia per l’antic hospital, gran part dels balnearis Rius i Broquetas i l’actual plaça de la Font del Lleó.

Actualment a les Termes Romanes hi podem veure, per una banda, una piscina rectangular d’uns dotze metres de costat llarg, amb cinc graons en forma de graderia, que encara conserva les entrades i sortides d’aigua originals. Es tractava d’un caldarium (piscina d’aigua calenta). I per altra banda, dues petites piscines en forma d’exedres semicirculars que probablement s’usarien per fer banys individuals de diversa natura.

 

Safareig de la Portalera

Safareig d’aigua termal que va canviar el seu emplaçament a finals del segle XIX, ja que inicialment estava ubicat al carrer de Santa Susanna i actualment el trobem al carrer de la Muralla. L’aigua del safareig prové de la Font del Lleó i encara avui dia es buida i es neteja diàriament i s’omple de nou durant la nit.

Encara s’utilitza i l’accés és lliure els matins de dilluns a dissabte.

 

Safareig de la Canaleta

Està situat al carrer General Padrós, al final del carrer Santa Rosa. Per accedir al safareig s’han de baixar unes escales on podem trobar la font de la Canaleta.

El safareig es va construir l’any 1929 sota la direcció de Manuel Raspall. El seu bon estat de conservació es deu a un taller-escola que el va restaurar l’any 2005 i, a més, està dotat de plafons informatius elaborats pel museu Thermalia dins el projecte de conversió dels safareigs termals en centres d’interpretació de l’aigua termal.

Actualment és un equipament d’ús públic i d’accés lliure els matins de dilluns a dissabte.

 

Safareig dels Calciners

És un dels cinc safareigs d’aigua termal que es van construir a finals del segle XIX al municipi.  El nom d’aquest safareig es deu a la gent que hi anava a rentar la roba dels malalts, que per evitar contagis s’havia de rentar a part, i hi posava calç per desinfectar-la.

Actualment està en desús.

 

BREU EXPLICACIÓ

De l’antiga estació balneària de Caldes queden les termes romanes, situades enmig de la població actual. Les restes conservades, una piscina i la galeria que l’envolta, són només part d’un conjunt termal que devia ser molt més ampli i que devia tenir una important finalitat medicinal, com ho palesen les inscripcions votives trobades, algunes d’elles de personatges importants de l’antiga Tàrraco.

La piscina, que es trobava al soterrani del balneari de Can Rius, derrocat en 1955-1956, va ser restaurada per la Diputació de Barcelona. La intervenció va consistir en refer l’arc que cobria la piscina (només es conservava l’arrencada original) i les arcades que conformaven la galeria sud. Així mateix, es va dissenyar el conjunt d’arcades adjacents a la plaça, a fi de donar-li un caire monumental.

De l’ala nord de la galeria és conserva la paret de tancament, així com els quatre arcades que s’obren a la piscina, fetes amb carreus de pedra sorrenca vermella, Molt deteriorada.

La galeria est conserva Les dues arcades adjacents a la piscina, així com l’arrencada del mur de tanca, en el qual s’obren dues fornícules amb 1 banc seguit, que podrien haver SERVIT de vestidor o Bé per prendre banys de vapor, en el Denúncies que la piscina correspongués Efectivament a el « caldarium ».

La galeria sud fou totalment refeta a la restauració esmentada, i la de ponent no és conserva.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies