Parc del Garraf, comarca del Garraf, Barcelona, Catalunya
https://parcs.diba.cat/ca/web/garraf
Ctra. de Rat Penat a Plana Novella, km 3,5 / 08870 Sitges
690 045 560
p.garraf@diba.cat
BREU NOTA (extreta de la pàgina electrònica abans esmentada: https://parcs.diba.cat/ca/web/garraf)
Avencs i margallons. La roca calcària ha creat un paisatge exòtic, ric en formes càrstiques –avencs, dolines i rasclers– i amb una vegetació pròpia, l’espècie més coneguda de la qual és el margalló. Les barraques de vinya i els murs de pedra seca es dissimulen al mig de la pedra blanca i envolten antigues masies i algunes de les petites poblacions que es troben a l’interior soliu del parc.
BREU EXPLICACIÓ GEOLÒGICA I GEOMORFOLÒGICA (extreta de la pàgina electrònica: https://parcs.diba.cat/ca/web/garraf/geografia-fisica#geologia_anc)
La pedra calcària és la que compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l’aigua i l’aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: és a dir, coves, avencs, dolines i rasclers.
Ben diferent és la zona d’Eramprunyà, caracteritzada per gresos i conglomerats de colors rogencs que constitueixen un paisatge força abrupte.
El relleu més destacat del paisatge de Garraf és el modelat càrstic. El relleu càrstic és el propi de les regions calcàries, on l’acció erosiva de l’aigua s’exerceix principalment mitjançant fenòmens de corrosió superficial i subterrània de les calcàries, tot originant unes formes de relleu específiques i uns determinats fenòmens de circulació hídrica. Per extensió, també s’anomena càrstic qualsevol relleu caracteritzat per processos de corrosió de les roques gipsoses (gruix) i salines.
La morfologia càrstica del massís condiciona la hidrologia de la zona. D’aquesta manera, la conca de drenatge ve definida per les aigües superficials, pràcticament nul·les, i les aigües subterrànies, de les quals destaca el riu subterrani de la Falconera, amb un recorregut de 600 m, una fondària sota el nivell del mar de 81 m i un cabal mig de l’ordre de 500 l/s, arribant als 200 l/s en períodes d’estiatge i als 10.000 l/s en fortes avingudes.
La situació costanera determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts.
NOTA DE LA XARXA
La raó fonamental d´incloure aquest parc, dintre de la XARXA IBÈRICA, es per la importància de les seves característiques kàrstiques. Creiem que les més importants de tot Catalunya. En efecte, no cal oblidar la gran riquesa kàrstica del Massís de Garraf, perla ingent quantitat de coves i d´avenc. I també per la quantitat de circulació soterrània, que flueix directament al mar.
IMATGES EXTRETES DE:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ruta-circular-por-el-parque-del-garraf-9040303. De Max Rockatansky, 2015
https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/parc-del-garraf-creu-de-sant-isidre-40123116/photo-26051280. De joanalbertcuadrat, 2013
