MUSEU OBERT DE GEOLOGIA “ROQUES AL CARRER”. ANDORRA LA VELLA. PRINCIPAT D´ANDORRA
El Museu Obert de Geologia “Roques al Carrer” és una proposta cultural i científica a l’aire lliure que aprofita l’entorn urbà per divulgar el patrimoni geològic d’Andorra i la geodiversitat mundial.El punt d’inici i eix central de l’exposició se situa al Parc Central d’Andorra la Vella. En ser un museu obert i un itinerari urbà, les seves parades transcorren per diferents carrers (com l’Avinguda Meritxell o el carrer Prat de la Creu)
https://www.iea.ad/roques-al-carrer
cenma@iea.ad
376 750 100
COORDENADES DECIMALS: 42.5087649 / 1.5290432
Contactes per obtenir informació
L’organització científica i els continguts del museu depenen de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) i del Comú d’Andorra la Vella:
• Pàgina electrònica oficial: Institut d’Estudis Andorrans – Roques al Carrer.
• Telèfon d’atenció (Oficina de Turisme d’Andorra la Vella): +376 750 100.
• Correu electrònic de referència científica: cenma@iea.ad (a través de l’antic CENMA, actualment integrat en l’estructura de recerca de l’IEA)
Continguts del museu
El museu està concebut per conèixer les roques de les muntanyes del país a través del mobiliari i les façanes urbanes, i està dividit en tres grans àrees:
1. El Jardí de Roques (Parc Central): Un espai on s’exhibeixen blocs reals i representatius de les roques que afloren a Andorra (sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques), acompanyats de plafons interactius i explicatius sobre la geologia general i el seu ús històric.
2. Itinerari Geològic urbà: Un recorregut que transcorre davant de diferents edificis de la ciutat. Cada parada compta amb un plafó que convida a observar els detalls de les roques integrades en les construccions o façanes comercials, on fins i tot es poden apreciar fòssils de gran qualitat.
3. Itinerari per l’Arquitectura del Granit: Una ruta que posa en valor el patrimoni cultural d’Andorra lligat a l’ús de la “pedra granítica”, un estil arquitectònic molt característic de principis del segle XX (dècada de 1920) que fusiona l’art amb els materials naturals del subsol pirinenc
