Museu de les Mines de Cercs (Barcelona)

El Museu de les Mines de Cercs és un museu dedicat a la mineria del carbó situat a la colònia de Sant Corneli, terme municipal de Cercs, comarca del Berguedà. És un museu de tècnica i d’història que explica les relacions entre el carbó i l’entorn geològic, paisatgístic, econòmic i humà de l’Alt Berguedà. Fundat l’any 1999, forma part del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. El museu és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La visita al museu inclou una exposició permanent, ubicada a l’antic edifici del “Hogar del Minero”, així com un viatge de 450 metres en vagoneta^[3] cap a l’interior de la galeria de Sant Romà, retornant a l’exterior caminant per la mateixa mina. Aquesta visita guiada permet veure les dures condicions de treball a l’interior de la mina en diverses èpoques. Aquesta galeria va ser oberta l’any 1885 i posteriorment va ser explotada per l’empresa “Carbones de Berga, SA”, fundada l’any 1911, i que es va mantenir activa fins a l’any 1991. L’edifici és la seu central del Museu de la Mineria, juntament amb l’interior del quatre-cents cinquanta metres de la galeria de la mina Sant Romà. Fou construït el 1919 i projectat inicialment com a escola. Consta de planta baixa més dos pisos i teulada a dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal. El cos d’edificació és rectangular i té les obertures de façana distribuïdes de forma regular. El 1931 les monges encarregades de l’ensenyament van abandonar el local i aquest fou convertit en “Hogar del Minero”, amb cafè, barberia, cinema i sala de jocs. L’exposició permanent està dividida en dos espais: el carbó, l’explotació del carbó, les infraestructures mineres, el transport i el procés de classificació previ al seu ús com a combustible domèstic o industrial. La vida quotidiana a l’antiga mina té com a fil conductor la colònia minera de Sant Corneli i els seus habitants a partir de l’esbarjo, el treball de les dones, l’escola, el dispensari, l’empresari i l’empresa, els miners i les seves reivindicacions sociolaborals. L’exposició inclou dos audiovisuals que descriuen les reivindicacions més emblemàtiques dels miners: La revolta de Fígols de 1932^[5] i La tancada, o vaga minera, de 1977.^[6] També es visita un habitatge miner. La visita es completa amb un audiovisual sobre la conca minera de l’Alt Berguedà i la visita guiada a l’interior de la mina. Es visiten els primers 450 metres d’una galeria de 7 km de llargada. El Museu compta també amb un mòdul multisensorial anomenat “La Mirada Tàctil”, un espai d’interpretació tàctil adreçat a tothom però especialment adaptat i dissenyat per aquells visitants que presenten alguns tipus de dificultats visuals, ceguesa o mobilitat reduïda.^[7] L’any 2012 s’amplià l’exposició permanent del museu amb un nou espai, “L’Espectacle de la mina: emocions i sensacions”, exposició amb tecnologies d’última generació on el visitant pot comprendre els dos sistemes d’explotació de la mineria actual: subterrània i a cel obert. El projecte incorpora informació de Carbones Pedraforca, SA, l’última empresa minera en actiu al Berguedà. La museografia plantejada pretén fer immergir el visitant en una història narrada des del futur. L’argument explica com uns arqueòlegs del futur entren al taller de l’empresa minera i descobreixen peces que es feien servir per a l’explotació minera. A partir d’aquí, amb projeccions, hologrames i efectes innovadors d’imatge i so, els visitants redescobreixen el món de la mineria.