Parque natural del Alto Tajo
Valors florístics i Vegetació
El Parc natural de l’Alt tall es caracteritza per la gran diversitat florística que atresora ja que dins dels seus límits, vegeten prop d’un 20% del total de les espècies presents en la flora ibèrica. Es troba en una cruïlla florística, on a causa de la varietat de nínxols ecològics tenen cabuda tant espècies típicament pirinenques, com dels sistemes bètics, així com de les Serres de Llevant.
Són rellevants les extenses pinedes de Pi silvestre, pinassa i resina, a més de superfícies més reduïdes però no menys valuoses de pi blanc. Formant masses mixtes amb les pinedes o masses pures trobem roures, alzines i roures martinencs. A la zona central del parc natural, en les erms calcàries, trobem vasts savinars de savina turífera (Juniperus thurifera) que presenten en aquesta zona alguna de les masses més ben conservades d’Europa. També destaca el bosc de ribera que forma estretes bandes de vegetació al llarg dels rius i rierols. En aquestes formacions hi trobem àlbers negres i trèmols, salzes, oms, til·lers, avellaners, troanes i bedolls entre altres espècies.
Valors geomorfològics
El Parc Natural de l’Alt Tajo té unes característiques geològiques singulars. La importància dels aspectes geològics ja va ser posada de manifest en el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals que va precedir a la seva declaració, identificant-se més de 125 punts d’interès geològic.
PRINCIPALS ASPECTES GEOLÒGICS:
1. Sèries estratigràfiques: representatives del Paleozoic i Mesozoic. Es tracta d’un conjunt d’afloraments de notable interès científic, que fan que l’Alt Tajo serveixi com a referència estratigràfica a nivell regional, nacional i fins i tot internacional.
2. Riquesa paleontològica: jaciments de fòssils de graptòlits (animals marins del Paleozoic) i fòssils d’espècies marines del Juràssic i del triàsic
3. Elements geomorfològics:
- Canons fluviokársticos com el del riu Tajo i Hoz Seca
- Canons fluvials sobre gresos (Arandilla, i Gall).
- Altres manifestacions càrstiques com cavitats, dolines, poljés, surgències i ciutats de pedra. Entre ells, destaquen la Cova del Tornero, amb més de 11km explorats.
- Edificis travertínics (toves) de grans dimensions, com els del Pont de Sant Pere o La Escaleruela.
- Llacunes d’aigua salobre, salines, torberes, rius de blocs i altres manifestacions d’ambients periglacials.
Valors Faunístics
La gran varietat d’hàbitats presents al Parc Natural de l’Alt Tajo, han permès l’existència de poblacions animals en un excel·lent estat de conservació general. Les nombroses parets rocoses que coronen els canons fluvials alberguen excel·lents poblacions de rapinyaires rupícoles com l’àguila cuabarrada (espècie en perill d’extinció), àguila daurada, falcó pelegrí, aufrany, voltor comú i duc. A més de les aus, aquest hàbitat està ocupat per petits grups de cabra salvatge. A l’empara de les nombroses masses arbrades trobem excel·lents poblacions d’avifauna forestal sent lloc de refugi de cabirols, cérvols, daines i senglars espècies de gran importància cinegètica. Els cursos d’aigua que solquen el parc, caracteritzats per la seva excel·lent qualitat i bon estat de conservació de les seves riberes i fons, propicien la presència d’una de les millors poblacions de llúdriga de la regió, a més alberguen truites, bogues i barbs entre altres espècies aqüícoles. Finalment, en alguns dels més recòndits cursos d’aigua encara trobem alguna de les últimes poblacions de cranc de riu autòcton, espècie en forta regressió a nivell regional i nacional.
