Mina de petroli de Riutort
- PÀGINA ELECTRÒNICA: http://guardioladebergueda.cat/ https://www.civitascultura.org/
- https://www.catalunya.com/mina-de-petroli-de-riutort-17-16003-330?language=ca
- ADREÇA: 08694 Guardiola de Berguedà
- CORREU ELECTRÒNIC: dinapat@dinapat.com , guardiola@diba.cat
- TELÈFON: 664 56 75 81
A finals del segle XIX els industrials catalans, en adonar-se de les limitacions del país a l’hora d’obtenir recursos energètics, van dipositar les seves esperances en l’explotació del jaciments de carbó catalans i, de manera més puntual, en l’obtenció de petroli a partir del tractament de diferents tipus de roques.
Ja des de principis del segle XX es coneixia l’existència de sol·licituds per l’explotació de margues bituminoses a la zona de Riutort. Van ser els francesos Jules León Clavier i Gosselet i Philippe Petit Brice qui, a través de la seva companyia, Compañia Minera de Riutort, creada al 1906, van iniciar la construcció i explotació de la mina. Degut a la nacionalitat dels nous propietaris, des de llavors la mina de petroli de Riutort es va conèixer amb el nom de la “mina dels francesos”.
En els 340 metres de la Mina de Petroli de Riutort, entre la galeria principal, la transversal i la secundaria, i durant els 10 anys que va estar en funcionament (1906 – 1916) es van extreure aproximadament unes 3500 tones de margues bituminoses, que donaven una mitjana que no superava els 70 litres de petroli per tona. En un inici, el petroli s’extreia de les capes de margues bituminoses que afloraven a l’exterior, però posteriorment, i per tal de treure’n més rendiment, les margues bituminoses eren buscades a través d’un sistema de galeries.
El material s’extreia de la mina, amb unes vagonetes de tracció animal per una via de 600 mm d’amplada, per ser assecat i extreure’n així tota l’aigua i la humitat que pogués contenir. És llavors quan s’introduïa el producte resultant en uns forns giratoris que destil·laven la matèria primera i el convertien en un oli bituminós de baixa qualitat, usat fonamentalment per a l’enllumenat de les làmpades de petroli o querosè, pel greixatge o per l’asfaltat dels carrers. La dificultat que representava la destil·lació del mineral extret, per la seva posterior conversió en betum de baixa qualitat, i el poc ús que se’n donava, van provocar que al cap de poc temps d’iniciar l’explotació, s’hagués d’aturar l’activitat extractiva.
El procés de restauració de la bocamina i part dels 340 metres de galeries, converteixen aquesta mina en un recurs visitable que permet veure les diferents capes de margues i calcàries, i com brolla el petroli sentint la característica olor dels hidrocarburs.
Cal dir que a Catalunya va haver-hi altres explotacions de petroli, així com altres explotacions menys importants que les de Guardiola: MATA – PERELLÓ, ESPUNY SOLANÍ; ORÓ BADIAS, HIDALGO CAÑERO i VILALTELLA FARRÀS (2019). De Metallica 33. 3-10
NOTA. La Mina està tancada, per despreniments, des de fa un temps. Es tornarà a obrir, per les visites guiades a la tardor del 2021