Parc Natural de Sant Llorenç i l´Obac

    BREU EXPLICACIÓ

    El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac està format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. Té una superfície protegida de 13.694 hectàrees repartides entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental, el Moianès. Els seus cims principals són el Montcau (1.056,7m) i la Mola (1.101,9m).

    El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac forma part de la Xarxa d’Espais Naturals gestionada per la Diputació de Barcelona. L’interès paisatgístic, biològic i cultural del massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac va justificar la seva creació com espai protegit, per fomentar l’ús racional del territori i fer possible l’aprofitament ordenat dels seus recursos. A la vegada, el parc respon a la demanda d’equipaments e instal·lacions per a l’esbarjo i la pedagogia en el medi natural.

    Forma part dels denominats Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA-PERELLÓ, 1984)[1]. Hi afloren materials detrítics cenozoics, fonamentalment del Paleocè a l´Eocè. Es tracta de conglomerats amb abundants clastes procedents de l´erosió dels terrenys paleozoics (del Ordovícic al Carbonífer) i mesozoics (del Triàsic) del Sistema Mediterrani (especialment de la Serralada Prelitoral Catalana).

    Dintre del Parc hi ha nombrosos indrets que es poden considerar com a llocs de gran interès geològic i miner. Entre ells, cal fer esment de la Cova de Mura, al costat de molts altres.

     

    FOTOGRAFIES  DE: Josep M. Mata – Perelló

     

    [1] MATA-PERELLÓ, J,M. (1984).– Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa