El Salí de Cambrils

DESCRIPCIÓ

Aquest complex està constituït per dos paratges paral·lels al riu Fred, un dels afluents del Segre pel seu marge
esquerra, que estan separats entre si per uns 400m. i amb un desnivell proper als 50m.
El paratge superior és anomenat El Salí, i conegut igualment com la Font Salada, en ser l’origen del que brollen les
fonts d’aigua salada.

El punt inferior s’anomena Les Cabanetes, i tots dos es comuniquen per un sender paral·lel també al propi riu. Al costat
d’ell, es mantenen les restes avui restaurades de l’antiga conducció de fusta que transportava l’aigua salada fins
Les Cabanetes.

En l’entorn proper trobem els bancals amb les eres d’evaporació, que són sempre l’element més
característic i cridaner de totes les salines: les terrasses on l’aigua deixa pas a les petites muntanyes de sal,
fruit de tot aquest esforç humà per aprofitar els recursos naturals.

EL CENTRE

D’altra banda, el centre pràctic d’aquesta  explotació es troba al Salí, doncs aquí hi ha l’edifici que feia les vegades d’oficina, magatzem i residència del responsable del conjunt. Avui dia està dividit en dues vivendes: la Casa Nova i la Casa Vella.

LES ERES

La superfície de les seves terrasses és d’uns 5.100m2, repartits entre els 1.800m2 del sector del Salí i els 3.300m2 de les Cabanetes.

La seva disposició és diferent en ambdues zones, a causa de les divergències topogràfiques i cronològiques, ja que Les Cabanetes és de construcció més recent.

Al Salí hi ha un gran bancal dividit en eres irregulars, que tracta d’aprofitar a mesura del possible les sinuositats del terreny.

A Les Cabanetes, no obstant, trobem fins a sis bancals escalonats per fer davant l’enorme desnivell del terreny. Les seves eres tenen una longitud i amplada irregulars, i es separen per grans murs de pedra de fins 5m. d’altura.

Tots dos espais estan recorreguts per una sèrie de canals que distribueixen l’aigua salada i desguassen l’aigua de pluja. Aquesta xarxa de regalims es regula a través de tancaments, a voluntat del responsable del recinte.

Els sòls d’aquestes són de rajoles d’argila, fabricades en un forn existent en el
mateix complex per a aquest propòsit. La capacitat càustica de la sal feia necessària una fabricació molt dedicada d’aquestes peces, que havien d’estar ben cuites per no fer-se malbé per la corrosió. Per això mateix, les rajoles s’unien entre si amb argila pastada
i no amb ciment, evitant que l’enrajolat es bufés.