Parc Natural del Delta de l´Ebre

PARC NATURAL DEL DELTA DE L´EBRE

BREU DESCRIPCIÓ

El Delta de l’Ebre constitueix l’hàbitat aquàtic més extens de Catalunya. La singularitat del Delta s’expressa en la seva realitat física, geogràfica i natural, i, també, en les seves particulars tradicions, cultura, gastronomia, patrimoni arquitectònic i històric.

És un dels espais més singulars de Catalunya, amb una gran varietat d’ambients, marcats pel riu, es platges o les llacunes. És també l’hàbitat aquàtic més important del territori. Compta amb itineraris senyalitzats i s’hi poden realitzar diverses activitats.

 

Com es conegut, el riu Ebre és el mes cabalós de la Península Ibèrica, després del Duero. Cap al delta de l´Ebre, el riu i els seus afluents arrosseguen sediments procedents de bona part dels indrets NE i septentrionals de la península. Des de que neix a la Serralada Pirinenca (concretament a la Serralada Cantàbrica), va recollint sediments procedents de l´esmentada serralada i també del Sistema Ibèric, així com de la pròpia Depressió Geològica de l´Ebre. Tots aquests sediments, en arribar al mar, han anat construint l´actual Delta de l´Ebre. Així, s´ha originat una plana al·luvial de poc més de 320 km², la qual es projecta prop de 22 Km cap al mar. Tot i així, l’escassetat de pluges dels darrers anys i la construcció de nombrosos afluents, han provocat un fre al creixement del Delta i han dut cap un retrocés del mateix.

del Delta de l´Ebre, al seu extrem meridional, hi ha una de les explotacions mineres més importants. Es tracta de les Salines de la Trinitat. Són unes de les salines més importants del Mediterrani. La seva activitat perllongada a través dels anys, ha dut a l´existència d´un important patrimoni miner. Per tal d´arribar fins ales salines, cal tenir l´autorització dels estaments gestors del Parc Natural

 

FOTOGRAFIES: Josep M. Mata – Perelló